Experiència

Al meu itinerari no hi ha grans despatxos ni títols llargs, però sí moltes estones en què he fet possible que les coses funcionin. Els primers contactes amb el món laboral van ser al d’un col·legi: cent nens, tres torns, una cuinera que repetia “ordre i passió”. Allà vaig aprendre a comptar minuts i a fer que els plats arribessin calents. Després vaig passar a campaments i d’estiu: jocs improvisats, pluja inesperada i rialles a dos metres d’alçada. Vaig descobrir que connectar persones és una habilitat que es pot practicar abans que ningú sàpiga que les necessita. Entre collites vaig agafar la tisora i vaig anar a camps de melons: sol de sis del matí, esquena que es doblega i converses en tres . Allà vaig entendre que la terra no espera i que els imprevistos es solucionen amb mans ràpides. Tardes senceres al telèfon com a teleoperadora em van ensenyar a de debò. Nits de restaurants com a cambrera: peus que corren, somriures que no es veuen però es noten. Botigues amb alta com a Sales Assitant: clients que no saben què volen fins que ho troben. Esdeveniments amb llums com a hostessa: portes, llistes, protocols i un “bon dia” que ho arregla tot. Cada feina ha estat una , però totes juntes formen el que sé fer: adaptar-me, organitzar, trobar solucions i fer que el projecte —sigui el que sigui— tiri endavant, amb sentit comú i camí humà.